definició de DRET

ELDRET
En tractar d'explicar quina cosa es el Dret es freqüent contrapesar l'home en societat a Robinson a Tilla. Aquest -es diu- no va poder teñir cap relació jurídica mentre estava sol. El Dret es assumpte de "la societat', es a dir, d'una pluralitat d'essers humans en contacte, que han de resoldre els seus conflictes d'interessos, cadascú saber "alió que es seu" i precisen, tots, d'una autoritat que tinga compte de les incumbéncies comunes. Si tan sois hi hagués una persona en el món, o només algunes aíllades entre sí, separades per mils de kilometres i sense possible contacte, el Dret no podría existir.
Es, en efecte, la vida dels homes en societat qui determina la col.lisió entre els interessos d'individus i grups. Si, entre una pluralitat d'individus que conviuen, cada un volgués perseguir els seues interessos personáls sense cap limitado, el xoc amb els conveins seria immediat i perpetu. Pero, la guerra de "tots contra tots" es una hipótesi improbable: mentre que dins del grup, la regla es, en principi, la coexistencia pacífica, perqué aquells que hi pertanyen s'han donat: "normes" per a conviure, i precisament obligats per la necessitat de conviure.
El Dret se'ns mostra, dones, com una organització de la coexistencia que, per cert, no tractará només de fer possible la vida individual de cadascú sense ser atacat pels altres, sino d'optimitzar la convivencia. Amb aquesta finalitat, el grup establirá "regles" que delimitaran les facultats i els deures de cada un, el mateix peí que fa a la vida en comú i la cooperació, que a les esferes de poder individual. I fará un poc mes: instituirá "una autoritat" que fará efectives les regles, vetlle pels interessos generáis (poder executiu) i dirimirá les conteses entre els membres del grup (poder judicial) i, alhora, impedirá que aquests facen justicia peí seu compte i tutelen els seus drets de manera violenta.

Adaptado de "Manual del Derecho Civil" de José Luis Lacruz Berdejo