Fins del dret

FINS DEL DRET
Habitualment, quan es parla de fins del Dret s'anomena la seguretat i la justicia. En el sentit mes simple, seguretat equival a pau, es a dir, a la situado d'una societat en qué les relacions entre els membres discorren sense violencia i cada individu está protegit contra l'agressió deis altres. El Dret ha de complir primer que res aquesta missió pacificadora, encara que en alguns casos només s'aconsegueix incompletament: tal es el cas del Dret internacional, que encara no ha aconseguit trobar un mitjá segur d'imposar una solució pacífica deis conflictes entre els Estats i d'evitar la violencia, fins i tot en la forma mes descarada que es la guerra.
El sentit mes ampli de la seguretat jurídica es dona quan el Dret protegeix en forma eficac un conjunt d'interessos de la persona humana que es consideren básics per a una existencia digna. Aquests interessos vitáis van estar fixats, amb prou claretat, per la tradicció jurídica i política occidental en els segles XVIII i XIX, com a reacció contra l'absolutisme anterior. La idea central es la llibertat amb les distintes manifestacions: llibertat davant la detenció arbitraria, llibertat de consciéncia, d'expressió, de domicili i de treball i d'altres considerades com a drets fonamentals de la persona humana, que l'Estat ha de reconéixer i protegir i l'expressió mes famosa de la qual es troba a la Declaració Universal deis Drets de l'Home i del Ciutadá, aprovada per l'Assemblea Nacional Francesa el 26 d'agost de 1789.
En la formació originaria, aquesta concepció de la seguretat va unida, entre altres idees, a la del "Estat de Dret", estat en qué l'exercici del poder en totes les seues direccions está sotmés a regles jurídiques que asseguren les llibertats i drets dels ciutadans davant el mateix Estat. L'Estat de Dret es caracteritza originalment per la limitació del poder estatal en benefici del conjunt de drets reconeguts al ciutadá, que son consideráis, no com una graciosa concessió de la llei, sino com a vertaders drets "nadarais", anteriors i superiors al mateix Estat de Dret, ja que aquest es justifica precisament en la mesura que els empara i els fa efectúas. La seguretat jurídica en la mes ampia accepció es converteix així en el fi primordial i la rao de ser de l'Estat de Dret.
Adaptat de "Introducción al Derecho " de Ángel Latorre