Fonts del dret

FONTS DEL DRET
Cada sistema jurídic té el propi sistema de fonts encara que molts d'aquests son pareguts. El nostre Dret, com la majoria deis drets del continent europeu i els d'altres pa'ísos que s'han inspirat en aquests, té com a característica la primacia de la llei. En canvi, en el Dret anglés i aquells que en deriven, la situado es distinta: també la llei es la font principal; pero, juntament amb aquesta, está la doctrina establerta per les sentencies deis tribunals (jurisprudencia).
En el Dret internacional, les fonts básiques no son les liéis, que no existeixen, ja que no hi ha un poder superior que les dicte, sino els acords entre els Estáis (tractats) i el costum.
En el sistema democrátic espanyol trobem les característiques polítiques següents que el defíneixen:
a) La sobiránia resideix en el poblé, que la exerceix a través deis representants elegíts per sufragi universa i que formen les Corts generáis.
b)Una important parcel.la de poder l'assumeixen les Comunitats Autonomes, sent el poder autonomic no un simple conjunt de potestats administratives, sino un vertader poder polític que inclou facultáis legislatives.
c)La democracia es constitucional, fet que implica que la Constitució inclou un conjunt de normes, directament aplicables, a la qual están sotmesos tots els poders públics.
Del concepte democrátic del poder es deriva que la llei, principal font del Dret, es expressió de la voluntat popular, sense que cápien avuí les liéis de prerrogativa que en les tiranies solen exerxir els caps d'Estat...
En un sistema centralitzat , les normes jurídiques s'articulen en una ordenacio jerárquica, pero en un sistema descentralitzat políticament, amb el principi de "jerarquía" apareix el de "competencia". L'Estat Central i las Comunitats Autonomes teñen la potestat de dictar liéis sobre matéries en les quals teñen competencia, i cada llei té plena vigencia en el seu ámbit.
Del tercer deis trets esmentats, resulta que la Constitució es la norma suprema, i una norma amb eficacia política, ja que per tal d'assegurar-ne Paplicació hi ha, entre altres mecanismes, el Tribunal Constitucional, intérpret suprem de la Constitució, les sentencies del qual son també fonts de Dret, inferiors en rang només a la propia Constitució.
El Costum es una altra font de Dret que es presenta en nombrosos sistemes i la importancia doctrinal i histórica de la qual es considerable. En els Drets estatals moderns, la primacia de la llei ha redu'ít molt la trascendencia práctica. Es, com a molts,tal com li ocorre al nostre Dret, una font supletoria, que s'aplica només si no hi ha llei. També en el Dret internacional, el costum es una forca básica.
El nostre Dret reconeix com a tercera font, es a dir, subordinada a la inexistencia de la llei o del costum, els "principis generáis del Dret", i el mateix fan altres legislacions. Per principis generáis del Dret s'entenen els enunciáis generáis a qué subordina un conjunt de solucions articulars.
La doctrina que estableixen els tribunals en les sentencies (jurisprudencia) no es una font autónoma de Dret al nostre sistema jurídic. Encara que históricament el Dret que han creat els jutges té gran importancia, a partir de la doctrina de separació de poderes de Montesquieu, s'assigná els jutges només la missió de "aplicar" la llei, mentre que la "creado" d'aquesta queda reservada al poder legislatiu.
Adaptat de "Introducción al Derecho" de Ángel Latorre